Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Molt positiva. Malgrat totes les dificultats tècniques (de les que al final s’acaba parlant més que de les facilitats), el Fòrum ha servit novament per fiançar xarxes socials i lluites conjuntes. Nosaltres treballem amb altres organitzacions que lluiten per la cancel·lació del deute arreu del món, europees i també del Sud, i el Fòrum és l’espai que ens ha permès al llarg dels anys crear una xarxa (informal, això sí) i consensuar estratègies conjuntes. De Nairobi han sortit mecanismes de coordinació entre les organitzacions que volen treballar en la il·legitimitat del deute extern, s’ha fet un pas endavant importantíssim en la campanya internacional pel reconeixement del deute il·legítim, s’ha fixat una setmana d’acció global contra el deute del 12 al 20 d’octubre, i s’han concretat desenes de propostes d’accions bilaterals i multilaterals per seguir avançant en la nostra feina conjuntament.
Si bé els seminaris i tallers no han suposat gaires novetats respecte a anys anteriors, sí que et permeten prendre la temperatura als temes sobre els quals tens interès, veure quines qüestions són més importants per determinades organitzacions i xarxes, veure quins temes atrauen més l’atenció dels participants de base i quins congreguen més “professionals”. Temes com el paper de la Xina a Àfrica o les EPA (European Partnership Agreements, acords de lliure comerç de la UE amb els països ACP) han entrat amb força en agendes d’organitzacions com la nostra, en part gràcies a aquesta presa de temperatura que ens permet el Fòrum. El Fòrum és l’espai que ens permet planificar la nostra feina en diversos àmbits, de forma coordinada amb organitzacions i xarxes d’arreu del món.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
Hem assistit com a Observatori del Deute en la Globalització a tres fòrums mundials (2002, 2005 i 2007), i a diverses trobades regionals i temàtiques. Però sempre hem intentat anar a aquests espais a escoltar i aprendre, més que a explicar i proposar. Per nosaltres és l’espai on pots sentir la veu del Sud amb més força i, per tant, el lloc on pots “inspirar-te” a l’hora de definir línies futures de treball.
És també, com he comentat abans, l’espai que ens permet inserir-nos en xarxes internacionals i coordinar-nos amb altres organitzacions. De fet, sempre he considerat que tenen tanta importància les activitats en el programa oficial com aquelles reunions i trobades que, improvisades o no, acaben tenint lloc en paral·lel o després que el Fòrum tanqui portes. El FSM i en concret aquestes espais sovint informals que es generen al voltant seu han permès, per exemple, fiançar la coordinació internacional entre organitzacions que treballem per la cancel·lació del deute extern.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
Com he dit, el FSM és un dels principals espais que utilitzem per reforçar la dimensió internacional de la nostra feina. És al FSM on he vist més clarament que es fixi un calendari internacional de trobades, campanyes i accions. Quan no hi ets, potser no et quedes fora ja que existeixen altres espais, trobades sectorials, etc., però difícilment pots influir en la definició d’aquests calendaris.
El FSM facilita també establir contactes amb noves organitzacions i persones, sobretot del Sud. Una organització com l’ODG, en què no realitzem projectes de cooperació sinó que ens centrem en recerca, formació i denúncia, té pocs espais per trobar contraparts del Sud que treballin en la mateixa línia, i el Fòrum n’és un.

Quin futur imagineu per al FSM?
Jo imagino el Fòrum del futur com un espai consolidat, que compleixi diferents funcions diferenciades i on els espais dedicats a aquestes funcions estiguin ben delimitats (com ha començat a passar enguany amb el quart dia del FSM, en què s’han organitzat assemblees temàtiques per establir accions i estratègies conjuntes). Crec que el FSM ha de continuar sent un espai de debat i reflexió, on ningú pugui monopolitzar la decisió de quina acció ha de prendre en nom del Fòrum (i per tant de la societat civil mundial). Però el FSM és molt més que un espai de reflexió, també és un espai de coordinació, i per definir estratègies i accions per sectors. El Fòrum ha de convertir-se en un espai que faciliti la coordinació i el consens internacional de campanyes i accions concretes, sense necessitat d’haver d’apropiar-se d’aquestes iniciatives (o que aquestes iniciatives s’apropiïn de la marca FSM).
Imagino també un Fòrum més independent i autosuficient econòmicament, fet que requereix una implicació més forta de les organitzacions de la societat civil i noves fórmules imaginatives per finançar-lo. Els problemes amb les traduccions, el programa, els espais, etc., se solucionen amb més recursos, però no pot ser a costa de fer publicitat d’empreses transnacionals que tenen poc a veure amb la carta de principis del FSM. Per tant, per poder tenir el Fòrum que volem, haurem d’esforçar-nos-hi molt i construir-lo entre totes i tots.

Martí Olivella
Director de Nova – Centre per la Innovació Social

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Enguany, ha estat una participació virtual, volgudament a distància, per demostrar que podem prendre part en el Fòrum malgrat que no disposem dels diners i del temps que es necessita per desplaçar-se a Nairobi, Porto Alegre, Mumbai...
Després d’uns quants anys de feina, avui el web www.wsfprocess.net no sols és l’únic camí per inscriure’s al FSM sinó que permet participar-hi de forma permanent gràcies a la formació de grups de treball i al banc de propostes. Però, qui ho sap? Qui ho promou? La fascinació que significa el viatge i l’esdeveniment –per als qui s’ho poden permetre–, i l’interès per donar visibilitat al suport financer al Fòrum, com a trobada, però no com a procés eclipsen les possibilitats d’un Fòrum més permanent i distància, més accessible a milers d’organitzacions petites i mitjanes que els donaria veu en igualtat d’oportunitats que les grans organitzacions.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
He pogut ser a Porto Alegre el 2002, 2003 i 2005 com a representant de l’Aliança per a un món responsable, plural i solidari, una de les organitzacions del Consell Internacional (CI) del FSM, i he participat activament en la Comissió de Metodologia i Continguts del CI, encarregada d’intentar fer els programes dels fòrums amb mètodes més participatius i sinèrgics. Sobretot he estat organitzant el Mural de Propostes del 2005 que intenta millorar cada any el sistema de consulta sobre els temes, així com la inscripció i aglutinació d’activitats.
Ha estat una experiència apassionant i alhora decebedora. Apassionant per les possibilitats de connectar amb gent que mai hauria tingut l’oportunitat de fer-ho, connexió que ens ha permès obrir perspectives i endegar projectes –com el que van proposar uns iraquians per donar suport a les organitzacions que al Pròxim Orient aposten per estratègies no violentes. Decebedora, perquè em fa la impressió que si no preparem amb temps nous camins de participació complementaris als de les grans trobades, començaran a decaure i haurem perdut una de les energies mobilitzadores més importants de la darrera dècada per intentar aturar les tendències destructives, per oferir alternatives no sols locals i sectorials sinó també globals.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de les organitzacions catalanes?
Durant aquests anys he estat més centrat en l’organització del Fòrum que en la participació com a membre d’una entitat catalana. La percepció és que, com he comentat, també per les entitats catalanes que hi van, el Fòrum és més un esdeveniment anual que un procés de construcció de xarxa permanent. He trobat companys i companyes d’organitzacions catalanes al Fòrum que no acostumo a veure durant l’any a casa nostra. De fet, és normal que cada entitat faci xarxa, prioritàriament, amb les organitzacions d’arreu amb qui comparteix temes o accions. El Fòrum és una oportunitat per reforçar xarxes internacionals existents o per emprendre noves iniciatives i organitzar activitats conjuntes durant el Fòrum o després. Però no estic segur que hagi reforçat la dimensió internacional del treball en xarxa de les organitzacions catalanes.
Ara bé, hi ha alguns fets que obren la perspectiva d’avançar en aquest sentit: la bona acollida de les recepcions de les entitats catalanes, durant els diferents fòrums, convocades per representants del Govern català, perquè han estat una bona ocasió per ser conscients de la presència d’una bona colla de catalanes i catalanes implicats en el Fòrum; el procés de suport de l’ACCD per facilitar la participació als fòrums també ha permès conèixer i establir vincles amb altres entitats; la presència de catalans i catalanes és en alguns casos proporcionalment superior a la mitjana en relació amb el nombre d’habitants per país, per exemple, en el propi CI.

Quin futur imagineu per al FSM?
El Fòrum, com a esdeveniment anual, és un espai magnífic per obrir horitzons, per descobrir altres lluites i alternatives, però no pot, ni se li pot demanar ¬–perquè el format no permet que en quatre dies, milers de persones i organitzacions i centenars d’activitats, moltes simultànies¬– pugui contribuir a definir en què consisteix un altre món i en com fer-lo possible.
El gran repte que tenim és anar convertint la genialitat del FSM, un espai anual de trobada i d’intercanvi de persones i organitzacions que representen milions de veus que clamen un altre món és possible i necessari, en un procés permanent, i per tant també a distància, de construcció participativa per anar definint en què consisteix aquest altre món i en com fer-lo possible. I en aquest sentit suggereixo tres accions:
1. Promoure activament des del CI i també des de les organitzacions i xarxes l’ús del web www.wsfprocess.net com un espai permanent de presentació de propostes i d’articulació d’iniciatives, i aprofitar així les eines ja existents pensades per fer aquestes funcions. Així el FSM del 2009 podria ser una trobada per compartir i per potenciar les alternatives, les accions, les estratègies per anar definit en què consisteix aquest altre món i en com fer-lo possible. Sense la promoció activa d’aquesta dinàmica, el Fòrum del 2009 pot acabar sent una “fira de mostres” on les grans organitzacions muntaran els seus estands i activitats.
2. Promoure equips de recollida, sistematització i difusió de propostes, d’alternatives, de solucions..., socialment innovadores que ajudin a construir en tots els àmbits i sectors aquest altre món possible.
3. Promoure des de les universitats i les ONG la implicació d’experts en equips que facilitin les dues accions anteriors, i això també amb el suport de les administracions públiques que no sols recolzin la innovació tecnològica sinó també la innovació social, que no sols recolzin projectes puntuals de cooperació i solidaritat sinó la vertebració de models alternatius i que no sols recolzin la presència d’entitats en els fòrums sinó la dinamització de les entitats per convertir els fòrums en un procés permanent.
Tenim aquest dos anys per demostrar que el FSM és un procés viu, participatiu, obert a tota mena d’organitzacions, orientat a promoure alternatives i a articular iniciatives de transformació social i mundial. Cal convertir la creença que un altre món és possible en una pràctica conscient de voler participar en el procés de fer-lo factible. I per això no n’hi ha prou en assistir a una trobada de tant en tant. Ens cal un canvi de mètode, de mitjà, perquè puguem estar a l’alçada del repte. És a dir, ens cal posar els recursos no sols per pagar hotels, estands i avions –i en produir més CO2– sinó per organitzar la participació permanent i a distància de milers d’organitzacions d’arreu del món.
Acabo llançant una proposta: els diners que les organitzacions estalviarem el 2008 pel fet que no hi haurà FSM, els podem dedicar a potenciar aquest tipus d’accions per convertir el Fòrum en un procés permanent.

Arcadi Oliveres
President de Justícia i Pau

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Més que valorar-ho nosaltres, és el Fòrum que hauria de valorar-ho. Ens agrada de participar-hi, i precisament volem tenir-hi una participació perquè entenem que és un encontre que val la pena de fer, que s’hauria d’haver creat fa temps. Ara que ja s’ha fet, és important mantenir-lo de punt d’intercanvi entre aquells que d’una altra forma volen canviar el món. Això ho fan les organitzacions socials, però es fa amb una sèrie de propostes que jo penso que ara que ja fa set anys que les tenim donen molt de si, i que ens permeten veure una mica quines serien les línies i les directrius per canviar el sistema econòmic i els nivell de decisió política. Justícia i Pau treballa per això des de fa molts anys i la nostra participació vol donar a conèixer alguna de les problemàtiques en què treballa i participar en aquestes discussions i en aquests debats. Per tant, estem contents de la nostra participació en aquest procés.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
Nosaltres com a Justícia i Pau hi participem des de l’any 2004. El primer al que vam assistir va ser el de Bombay, després ja vam continuar amb el de Porto Alegre el 2005. Vam ser presents a Bamako el 2006 i ara hem anat a Nairobi el 2007. En canvi no havíem anat als tres primers fòrums que van tenir lloc a Porto Alegre.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
És bàsic per crear aquesta consolidació. Evidentment no es va allà directament a prendre decisions i a convocar reunions, però sí que es creen uns lligams que, o bé per qüestions sectorials, o territorials o temàtiques, després acaben unificant accions de molta gent i, encara que algunes accions no es decideixin, només el coneixement del que estan fent els altres, les estratègies que apunten, noves decisions del tema són sempre enriquidores. Per tant jo penso que avui dia és un instrument bàsic de col·laboració entre tots aquells que volem que un altre món sigui possible. Quan va haver-hi la protesta massiva d’arreu del món, precisament convocada pel Fòrum els mesos de febrer i març de l’any 2003 contra la guerra de l’Iraq, tot i que segurament d’una manera exagerada, penso que va ser el NYTimes que va dir que en aquell moment hi havia dos poders al món: els EUA i els moviment socials. No caldria exagerar potser de tal manera, però m’agradaria que les coses anessin una mica per aquí.

Quin futur imagineu per al FSM?
Potser pensareu que sóc molt conservador, però no me l’imagino gaire diferent de com és ara. Hauríem d’anar perfeccionant, potser canviant, qüestions organitzatives que caldria millorar. Per mi aquesta gran presència multitudinària d’arreu del mon, evidentment sempre amb participació més gran d’aquells que són del país organitzador, i el fet que tingui lloc en algun país del Sud és una gran millora que no s’hauria de perdre. Es poden anar fent petites innovacions. Aquest any el darrer dia s’ha dedicat més a seminaris proposants. És una cosa que es pot provar, però, en general, el fet de mantenir aquesta setmana de presència en algun país del Sud em penso que ja va bé, sempre que naturalment no s’abandoni l’altre tipus d’actuacions que també es duen a terme, que són les que deriven dels fòrums continentals, els fòrums regionals que, per descomptat, s’hauran de fer. Potser no em sembla malament aquesta dinàmica que li han volgut donar ara, l’edició bianual i no anual, perquè és obvi que organitzar una trobada d’aquestes comporta dificultats i és bastant dur per al país i per a l’organització. Per tant no em sembla malament la dinàmica bianual sempre que després tinguem altres versions dels fòrums en els dos anys que hi ha entremig.

Carles Riera és sociòleg, president de l'Associació Desenvolupament Comunitari i vicepresident del CIEMEN. També és membre del CI del FSM en representació d'EURALAT.

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Per a mi i per a la nostra entitat ha estat una experiència molt positiva. Àfrica i la seva gent ens han ensenyat moltes coses i ens han confirmat que els seus reptes i esperances tenen dimensió planetària. Ells van ser qui més van patir el colonialisme i ara són qui més pateix la globalització. Les seves lluites i moviments són fonamentals per tot el moviment altermundialista. El FSM a Nairobi ha estat una oportunitat per compartir aquests reptes i aquestes lluites i perquè moviments i entitats de tot el món en puguem parlar en pla d'igualtat. Tot un exercici de construcció de democràcia i de solidaritat, des de la diversitat, des de la complicitat i des de la corresponsabilitat.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
L'any 1999 la nostra entitat, Desenvolupament Comunitari, va començar una amistat i col·laboració amb Ibase, una de les associacions brasileres fundadores del FSM. D'aquesta relació en va néixer EURALAT, una xarxa eurollatinoamericana, focalitzada en la radicalització de la democràcia, molt activa en el procés del FSM, i una de les fundadores del CI. Des d'aleshores hem participat en tots els FSM, així com en els europeus i en el de la Mediterrània. En aquest procés, la CONSEU i en la seva representació el CIEMEN s'han incorporat també a EURALAT i al CI del FSM, per aportar-hi el debat dels drets col·lectius dels pobles i de la diversitat com un valor de la democràcia.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
La reforça. Possibilita una nova forma de cooperació, basada no en l'assistència sinó en l'intercanvi i en la reciprocitat, en la complicitat política. D'altra banda el FSM i el de Nairobi en particular és un marc generador de noves xarxes i d'aliances, i per articular el treball a escala local i global.

Quin futur imagineu per al FSM?
Crec que, de fet, tot just és un procés que ha acomplert la seva primera etapa, la de naixement. Ara pot començar una etapa de desenvolupament i maduració. Un dels indicadors de progrés pel que fa al desenvolupament seria la inclusió de les civilitzacions xinesa i musulmana, avui gairebé absents. Pel que fa a la maduració, caldria augmentar les capacitats de transversalitat, o agendes compartides entre moviments diversos alhora de definir temàtiques, xarxes i accions. També podria ser un indicador d'avanç. A banda de les formes i dinàmiques que vagi adquirint el FSM, l’existència d'una articulació planetària d'entitats i moviments en relació de reconeixement, reciprocitat i de reflexió i acció conjuntes en un marc altermundialista és un projecte necessari i amb futur.

Mònica Sabata ha estat membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial en el període 2002-2006

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Nairobi ha estat un nou pas en la marxa del procés del FSM. Malgrat que no vaig poder-hi assistir, em consta que l’aposta que en el seu moment vam fer des del CI ha reeixit. L’objectiu de portar la cita anual del FSM a Àfrica ja s’havia realitzat el 2006 amb l’edició del FSM policèntric a la ciutat de Bamako (Mali), però el 2007 es reforça amb l’edició d’un únic fòrum a Kènia.
Dos eren, al meu entendre, els principals reptes: en primer lloc, aconseguir una participació real dels moviments socials africans i, en segon lloc, generar una dinàmica, a través del FSM, que permetés situar en l’agenda internacional les problemàtiques que Àfrica pateix, bàsicament com a conseqüència de la globalització. La implicació i participació dels moviments africans sembla que ha estat important i que ha permès els participants, tal com ja havia succeït en l’edició de Mumbai, conèixer la realitat local i l’articulació, i les lluites que s’hi duen a terme. La inclusió dels problemes que Àfrica pateix en les agendes dels països del Nord no és un tema senzill, però, en tot cas, sembla evident que l’articulació i la solidaritat dels moviments altermundialistes a escala mundial pot ajudar a crear una certa sensibilització.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
La meva relació anterior amb el FSM s’inicia l’any 2002, amb la participació al segon FSM a la ciutat de Porto Alegre (Brasil). Aquesta experiència es va repetir en anys successius. Però la meva presència no ha quedat exclusivament en el camp de la participació sinó que ha implicat també, a través de la meva anterior activitat laboral, ser membre, en nom de la CONSEU, del CI. Aquest espai em va permetre copsar de vora la realitat de moltes xarxes internacionals que treballen en contra de la globalització neoliberal i que lluiten per la generació de noves formes de convivència al nostre planeta a través, entre d’altres, de la radicalització de la democràcia, la promoció dels drets humans, l’abolició del deute, l’acceptació de la diversitat... Des d’un espai com l’entitat que jo representava, havíem promogut, també, la inclusió de temàtiques que fins al moment no havien estat gaire presents al FSM, com és el cas dels drets col·lectius dels pobles i la diversitat lingüística i, al mateix temps, havíem promogut el coneixement de la realitat social i política catalanes.
També vaig estar molt implicada en l’organització del Fòrum Social de la Mediterrània, que es va celebrar a Barcelona l’any 2005. Aquest fòrum va tenir la virtut d’esdevenir l’única edició dels fòrums regionals que aplegava moviments de tres continents diferents i alhora l’únic que incorporava la participació del món àrab.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de les organitzacions catalanes?
El FSM és un espai privilegiat per a la trobada, l’articulació i el treball conjunt de les organitzacions, xarxes i moviments d’arreu del món. En relació amb les organitzacions catalanes, crec que ha esdevingut un bon altaveu per donar a conèixer la trajectòria, la feina i l’activisme de les entitats catalanes altermundialistes. És evident que ha estat i continua sent un bon espai per a la generació de noves aliances d’aquestes entitats amb moviments i entitats internacionals. Unes relacions que probablement ja existien però que el FSM ha reforçat i incrementat.
En aquest sentit crec que hauria de ser també un laboratori de noves idees que pogués servir per elaborar una major articulació i cooperació entre les entitats catalanes interessades en aquestes temàtiques. El treball en xarxa és una realitat mundial i, per tant, hauríem de promoure’l i alimentar-lo.

Quin futur imagineu per al FSM?
Jo diria que el FSM s’està fent gran i ha de fer, durant els propers temps, un pas endavant.
Fins ara ha estat un espai molt vàlid per a la trobada, la generació de debats i idees i l’articulació dels moviments socials i les organitzacions.
Crec que el FSM té, almenys, tres reptes importants. En primer lloc, cal generar noves lluites internacionals que permetin crear l’efecte que en el seu moment van tenir les mobilitzacions en contra de la guerra de l’Iraq. En segon lloc, ha de continuar estenent i ampliant la seva presència en territoris on ara té poc ressò. I en tercer lloc, però no menys important, ha de ser capaç de generar agenda política. Crec que és el moment que el FSM s’articuli i es coordini de manera que les seves accions tinguin una repercussió més gran en la decisió de l’agenda política internacional i l’agenda política local de cadascun dels països i pobles que hi són presents a través de les seves entitats i moviments socials. És per això que esdevé cada dia més necessari l’establiment de nous espais de trobada entre els moviments socials i entitats i els responsables polítics.
Al meu entendre cal continuar pensant que aquest és un espai vàlid per a la promoció d’alternatives i lluites que ens portin a altres móns possibles.

Eduard Solé President de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
A la FCONGD creiem que el FSM ha estat una oportunitat per conèixer i compartir la diversitat de realitats que estan treballant per elaborar propostes realistes i encarar els principals reptes del nostre planeta. Ha estat molt rellevant conèixer les energies de les organitzacions africanes i especialment de les dones que en aquest Fòrum han visualitzat d’una manera molt real la seva presència i força.
La FCONGD mitjançant algunes de les seves entitats ha participat en diferents moments en el FSM i té l’objectiu de seguir treballant per aglutinar diferents iniciatives de les entitats en el nostre país i traslladar al nostre territori les propostes de mobilització que ens arriben del FSM.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
Des de el Fòrum de la Mediterrània a Barcelona, la FCONGD ha participat en tots els fòrums mundials (excepte el de Mumbai el 2004) i en diversos fòrums europeus.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
Sens dubte, espais com el FSM són d’una gran transcendència per al nostre treball en xarxa. Més enllà del moment concret de la trobada, els treballs previs al Fòrum i els treballs a posteriori fan que sigui imprescindible per desenvolupar un dels nostres valors principals com a federació: la feina compartida i en xarxa de totes les organitzacions que treballen per un món més just i solidari.
El FSM també són molts petits fòrums. En aquest sentit participar-hi és també una oportunitat de trobar-se i compartir amb altres plataformes nacionals d’ONGD, amb xarxes globals temàtiques o amb campanyes globals com la GICAP.

Quin futur imagineu per al FSM?
Per nosaltres, el Fòrum té molt de futur. No sé si el format serà l’actual o cal reinventar la forma d’entendre’l. Del que sí que n’estic segur és que seguirà existint. Probablement, el fet de fer-lo bianual serà una bona oportunitat per facilitar la participació d’organitzacions amb menys possibilitats.
Creiem que el FSM s’ha fet un espai en l’agenda internacional, i que un moviment com aquest no sorgeix d’un dia per l’altre. Si es debilita, algú agafarà aquest espai que amb molt d’esforç hem guanyat. És per això que només podem imaginar un FSM més reforçat.
Per brindar la possibilitat a regions amb menys capacitats organitzatives o amb menys tradició d’organització d’esdeveniments d’aquesta envergadura pot ser interessant potenciar fòrums continentals o regionals. L’experiència dels dos últims fòrums a Àfrica és molt enriquidora i obre unes vies de contacte amb països on hi tenim pocs vincles .

Gemma Valeri, coordinadora de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Els membres de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme que hem participat enguany al Fòrum, en fem una valoració positiva. Com a membres d’entitats de solidaritat pensem que viure el procés del Fòrum, tot i les contradiccions o qüestions que un es planteja, és molt positiu ja que en qualsevol cas carrega piles i permet un intercanvi d’informació internacional que ens seria molt difícil de portar a terme. Les petites ONG fem una tasca de sensibilització i transformació del nostre entorn molt important. En el nostre món globalitzat i en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament és molt interessant poder emmarcar dins d’una dimensió global la nostra perspectiva local. La participació en el Fòrum permet fer aquest exercici. És un bon instrument d’intercanvi d’iniciatives, de reflexió i visualització dels problemes regionals i/ o globals, d’identificació dels obstacles, i, amb molt d’esforç i voluntat, pot ser una plataforma d’accions conjuntes. És un espai d’intercanvi real entre el Nord i el Sud, ja que moltes vegades un mateix problema es pot percebre de manera diferent segons l’òptica des de la qual s’analitzi. En el Fòrum es fan visibles els esforços i la feina de molts moviments socials d’arreu del món, es palpa la disconformitat amb el sistema que perpetua i agreuja les grans desigualtats i, aquest fet, encoratja a continuar fent passos endavant. Es percep que el que ens mou és una lluita llarga i costosa i que tot i posar nom als problemes que la dilaten i als obstacles que l’aturen, un s’adona que és molt difícil enderrocar les parets que ens barren el pas. És important la participació dels moviments socials d’arreu del món al Fòrum, que els mateixos participants generin accions i propostes que els satisfacin i que siguem capaços de tirar endavant. Cal que entre totes i tots el Fòrum avanci en la lluita contra l’opressió, contra el neoliberalisme i les formes imperialistes de dominació.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
Des del primer Fòrum de Porto Alegre, l’any 2001, sempre hi ha hagut alguna persona que hi ha anat en nom de les entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines. El contacte, però, ha estat força superficial. Després de cada edició s’ha procurat que la persona que hi ha assistit, fes difusió de la seva experiència fent xerrades, articles... El fet que en aquesta edició hi hagin pogut participar tres persones, i que una d’aquestes sigui de l’equip tècnic de la Coordinadora, pensem que facilitarà que en la propera edició s’hi pugui participar d’una manera més compromesa sigui mitjançant la col·laboració en una activitat coorganitzada, fent un seguiment més profund d’un dels eixos de treball, procurant organitzar i dinamitzar les entitats abans i després de la celebració del Fòrum per poder fer circular l’energia que transmet i la informació que es genera a entitats i a la resta de la ciutadania, i així poder transformar la nostra societat i ser conseqüents amb el compromís que tenim tots amb la nostra lluita per aconseguir un altre món.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
Nosaltres som una xarxa d’àmbit regional, integrada per una setantena de petites entitats que treballen per la solidaritat i la cooperació al desenvolupament localment. Són entitats amb projectes petits però de qualitat, que estan molt arrelades al territori i que gaudeixen d’una gran capacitat per a la transformació social. Fer el pas d’establir un treball d’àmbit internacional de cada una de les entitats és una tasca impossible pels recursos humans i econòmics dels quals disposen. Sí que es comença a plantejar a la Coordinadora i el Fòrum és un bon espai on les entitats ben organitzades poden integrar-se en aquesta dimensió internacional que d’altra manera seria força inassequible. Per tant, de moment no reforça ni consolida aquesta dimensió sinó que la facilita i la fa més propera. I tal com he exposat anteriorment, és molt important per a les petites ONG poder fer aquest pas de l’àmbit més local cap a l’internacional per poder tenir un panorama més complet de la realitat que vivim i del treball que s’està fent a tots els àmbits.

Quin futur imagineu per al FSM?
Per les contradiccions que vam viure en el Fòrum de Nairobi, de la tendència important a la manipulació de l’espai d’algunes empreses (Celtel, restauració,…), de la presència desmesurada d’algunes entitats internacionals amb major poder adquisitiu que les altres, dels conflictes que van sorgir de la població de la ciutat per l’accés al fòrum..., pensem que l’organització s’ha de plantejar seriosament ser el màxim de fidel possible als orígens del Fòrum i conservar aquest espai lliure de manipulacions perquè es pugui continuar avançant en la lluita pel canvi i la transformació, en la lluita en contra l’opressió i en la lluita pel lema que el defineix: “un altre món és possible”.

Helena Vicente i Salazar
Tècnica de l’Àrea de Sensibilització de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Quina valoració feu de la vostra participació al FSM de Nairobi?
Cal tenir en compte que la presència d’un organisme governamental com l’ACCD al FSM no és ni tan sols d’acompanyament de les organitzacions catalanes. Més aviat podria definir-lo com un seguiment en la mesura que són les organitzacions de la societat civil del Nord i del Sud les que són participants i protagonistes de la trobada. En el nostre cas es tracta de tenir els ulls i les orelles prou obertes per entendre quines són les opinions i quins són els espais i les xarxes de treball on la societat civil dialoga i reflexiona sobre aspectes que afecten qüestions clau per al futur de les societats del Nord i del Sud. Amarar-nos d’aquest diàleg i d’aquestes noves propostes perquè es tradueixin en polítiques concretes que puguem desenvolupar amb el teixit associatiu català i amb xarxes internacionals és un repte i una obligació per un organisme com l’Agència. En aquest sentit valorem la nostra participació i és a partir d’aquestes premisses que entenem la nostra presència al FSM de Nairobi.

Quina havia estat la vostra relació anterior amb el FSM?
L’Agència ha estat present al FSM des de l’edició de Porto Alegre de l’any 2005. Durant aquests anys hem mirat d’entendre quin podia ser el millor paper que podíem fer en aquesta trobada internacional i hem mirat de conjugar la necessària presència en segona fila amb un paper actiu per aconseguir interlocucions i nous prismes que ens permeten imaginar, projectar i aplicar noves formes de treball en xarxa amb organismes tant catalans com d’arreu del món. Com tants d’altres organismes internacionals, l’Agència també aporta mitjans econòmics que fan possible la feina del FSM. En aquest sentit, i des de l’edició a Bamako el 2006, mantenim un conveni amb una de les principals organitzacions del secretariat africà del FSM.

Penseu que el FSM consolida o reforça la dimensió internacional del treball en xarxa de la vostra organització?
La dimensió nacional i internacional de l’Agència ve definida per la pròpia personalitat en tant que organisme governamental per la cooperació al desenvolupament, la sensibilització i l’acció humanitària. Resulta innegable, però, que una part troncal de la nostra activitat té relació directa i indirecta amb aquells projectes i propostes que formulen i desenvolupen les organitzacions de la societat civil. És en aquest aspecte on la presència i el seguiment de les actuacions que tenen lloc al si del Fòrum ajuden a consolidar i generar sinèrgies entre organismes com ara l’Agència i iniciatives sorgides des de la societat civil catalana o d’altres societats tant del Nord com del Sud.

Quin futur imagineu per al FSM?
Malgrat que alguns puguem tenir una opinió formada sobre aquesta qüestió individualment, em sembla que en aquest punt un organisme com l’Agència no només no ha d’opinar sinó que ha de mantenir un respecte i una distància ben escrupolosa perquè aquesta és una qüestió que només ateny les organitzacions que hi participen. Són aquestes les que han de fer una feina de prospecció constant per acostar la realitat del FSM a allò que volen i pretenen. Sí que puc dir, però, que m’agradarà veure com la nombrosa i qualitativa presència d’organitzacions catalanes i d’arreu es manté i es reforça, i que l’espai del FSM es consolida.